desarrollo · 4 min de lectura
Software per a restaurants: quan el TPV es queda curt
Què automatitza un TPV, què se li escapa (torns, escandalls, delivery) i quan compensa un software a mida per al teu restaurant.
Gairebé tots els restaurants ja tenen un TPV: cobra, imprimeix tiquets i, en el millor dels casos, envia la comanda a cuina. El que cap TPV genèric resol és el que passa al voltant del cobrament —quant costa de debò cada plat, qui cobreix el torn de dissabte, com no duplicar la carta en tres apps de delivery alhora—. A Evicron, estudi d’IA i software a mida de Barcelona, aquesta és la pregunta que més ens fan propietaris de restaurants i petites cadenes: si ja paguen per un TPV, per què continuen perdent hores en un Excel a part? Aquesta guia explica què cobreix bé un TPV, què se li escapa gairebé sempre i quan compensa de debò un software a mida en lloc de sumar una app més.
El que un TPV modern resol bé
Un TPV com Revo, ICG o Ágora fa bé el que va ser dissenyat per fer: cobrar ràpid, imprimir comandes, gestionar taules i treure un informe de vendes del dia. Per a un restaurant amb una sala i una carta estable, això sol bastar. El problema apareix quan el negoci creix o es complica: diversos locals, carta que canvia per temporada, personal que rota entre sala i cuina, o comandes que arriben alhora des de la barra, una app pròpia i dos agregadors de delivery.
El que se li escapa gairebé sempre
- Escandalls i cost real per plat. El TPV registra el que es ven, no el que costa produir-ho. Sense encreuar vendes amb el cost de cada ingredient, és fàcil tenir plats estrella que en realitat deixen poc marge.
- Torns i control horari del personal. Quadrar torns de sala i cuina a mà en una pissarra o un full de càlcul no escala a partir d’un grapat d’empleats, i més enllà del cost operatiu, no tenir un sistema fiable de registre horari és també un risc legal.
- Diversos canals de comanda sense duplicar feina. Cada agregador de delivery té la seva pròpia carta i la seva pròpia tauleta; sense una integració real, algú ha d’actualitzar preus i disponibilitat tres vegades cada cop que canvia el menú.
- Dades pròpies del client. Els agregadors es queden amb la relació amb el comensal; un restaurant que vol fidelitzar sense dependre de tercers necessita el seu propi sistema de reserves i recurrència, no només el del TPV.
Quan compensa un software a mida
Té sentit plantejar-ho quan es compleixen dues o més d’aquestes condicions:
- Gestiones més d’un local i necessites veure estoc, vendes i torns consolidats en un únic panell, no en tres TPVs que no es parlen entre ells.
- El marge per plat és ajustat i necessites encreuar automàticament vendes amb escandalls i cost de proveïdor per saber quins plats guanyen diners de debò.
- Ja fas servir tres o quatre eines soltes —TPV, full de torns, apps de delivery, reserves— i ningú té una vista única del negoci.
- Vols automatitzar alguna cosa específica de la teva operativa —previsió de producció segons reserves, alertes d’estoc per sota de mínims, càlcul automàtic de merma— que cap TPV de catàleg ofereix de fàbrica.
Quan encara NO compensa
Si tens un únic local, carta estable i el TPV ja cobreix el dia a dia sense fricció, no cal res més: la majoria de restaurants no necessiten software propi per cobrar i enviar comandes a cuina. Tampoc compensa si el negoci factura poc o encara està validant el concepte —construir software a mida sobre un model de negoci que encara pot canviar surt car dues vegades.
Torns i control horari: el forat més habitual
De tot l’anterior, el que veiem sense resoldre més sovint és el del personal: l’hostaleria té rotació alta i horaris partits, i quadrar torns a mà és on més temps es perd cada setmana. Per a aquesta part concreta no cal un desenvolupament a mida: a Evicron mantenim QWorker, el nostre propi software de control horari, amb un pla pensat per a pimes des de 2,50 €/treballador/mes que inclou fitxatge multidispositiu i torns rotatius, sense permanència i amb prova gratuïta sense targeta. És habitual combinar-lo amb un desenvolupament a mida per a la resta —escandalls, estoc, canals de comanda— en lloc de forçar-ho tot dins d’un únic sistema que no està pensat per a això.
Què costa i com ho fem a Evicron
Un projecte de software a mida que connecti TPV, estoc, escandalls i canals de comanda parteix de 12.000 €, amb un termini típic de 3 a 6 mesos segons quants sistemes calgui integrar. El procés té quatre fases —descobriment, disseny, desenvolupament i llançament amb suport— amb sprints setmanals i una primera demo navegable a la setmana 2, per validar amb l’equip de sala i cuina que el flux real encaixa abans de construir la resta. El pressupost queda tancat després d’una sessió de descobriment gratuïta, així que no hi ha sorpreses a mitja feina, i el codi queda en propietat del restaurant des del primer commit.
La decisió, en una frase
Si el teu TPV ja resol el dia a dia sense que ningú perdi hores fora d’ell, no toquis el que funciona. Si portes mesos tirant d’Excel i apps soltes per quadrar torns, escandalls o comandes de diversos canals, un software a mida deixa de ser un caprici i passa a ser l’eina que hauria d’haver existit des del principi.
A Evicron portem des del 2019 desenvolupant software a mida per a més de 200 projectes en dotze sectors diferents, hostaleria inclosa. Si no tens clar si el teu restaurant necessita un desenvolupament propi o en té prou configurant millor el TPV que ja té, escriu-nos: la primera sessió de descobriment és gratuïta i responem en menys de 24 hores.