Saltar al contenido

desarrollo · 4 min de lectura

Seguretat en el programari a mida: què ha de garantir el proveïdor

RGPD, còpies de seguretat, control d'accessos i auditoria: què ha de recollir per contracte qualsevol proveïdor de programari a mida abans de signar.

Publicat el · Evicron

“Què passa amb les nostres dades si canviem de proveïdor, o si el seu pateix una bretxa?” és una pregunta que gairebé cap pime fa abans d’encarregar un programari a mida, i que gairebé totes voldrien haver fet després d’un incident. A Evicron, estudi d’IA i programari a mida de Barcelona fundat el 2019 amb més de 200 projectes entregats en 12 sectors, la seguretat no és una capa que s’afegeix al final: condiciona des del primer sprint qui pot veure cada dada i on queda constància d’això.

El teu proveïdor gairebé sempre és “encarregat del tractament”, no un simple tècnic

Si el programari que et construeixen processa dades de clients, empleats o proveïdors —i gairebé tots ho fan—, l’empresa que l’encarrega és la responsable del tractament i qui el desenvolupa i el manté actua com a encarregat del tractament en el sentit del RGPD, sempre que accedeixi a aquestes dades durant el desenvolupament o el suport. La guia de protecció de dades per a pimes del Comitè Europeu de Protecció de Dades (EDPB) ho resumeix amb un exemple clar: una empresa de nòmines actua com a encarregada quan només processa les dades per compte de la pime, perquè és la pime qui decideix les finalitats i els mitjans del tractament (EDPB). Un desenvolupador de programari a mida que només lliura codi sense tocar dades reals podria quedar-ne fora; en el moment que accedeix a una base de dades de producció per depurar un error, ja no.

Aquesta distinció no és teòrica: determina què ha de constar al contracte.

El contracte d’encarregat no és paperassa, és la garantia mínima

L’article 28 del RGPD exigeix que la relació entre responsable i encarregat es reculli en un contracte per escrit, i l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) publica el contingut mínim que ha d’incloure (AEPD): l’objecte i la durada del tractament, el tipus de dades i les categories de persones afectades, l’obligació del proveïdor de tractar les dades només seguint instruccions documentades, la confidencialitat de qui hi tingui accés, les mesures de seguretat aplicades, les condicions per subcontractar tercers (un subencarregat necessita autorització prèvia i les mateixes obligacions), i què passa amb les dades quan acaba el contracte: s’han de suprimir o retornar, a elecció de l’empresa, tret que una norma obligui a conservar-les.

Si el pressupost del teu proveïdor no esmenta res d’això, no és que “ja se’n doni per fet”: és que falta negociar-ho.

Què ha de garantir el proveïdor a la pràctica, no només al contracte

Quatre fronts convé revisar abans de signar, i demanar que es responguin amb xifres, no amb adjectius:

  • Còpies de seguretat reals. No n’hi ha prou amb “fem backups”: demana la freqüència exacta, on s’emmagatzemen i, sobretot, el RTO (temps màxim per restaurar el servei) i el RPO (quantes dades com a màxim es poden perdre) expressats en hores. Un proveïdor seriós els coneix de memòria perquè els ha provat, no perquè els calcula quan li escrius un correu.
  • Control d’accessos per rols. Cada persona de l’equip —tant el teu com el del proveïdor— hauria de tenir accés només al que necessita per a la seva funció, amb un registre d’auditoria que permeti saber qui va entrar a quina dada i quan. Si qualsevol amb una contrasenya veu tota la base de dades, no hi ha control d’accessos real, hi hagi o no un document que ho prometi.
  • Xifratge i segregació d’entorns. Les dades de producció no s’haurien d’usar sense anonimitzar a l’entorn de proves, ni viatjar sense xifrar entre serveis. És la causa més habitual de bretxes que no tenen res a veure amb un atac sofisticat: una còpia de la base de dades real oblidada en un entorn de desenvolupament accessible.
  • Què passa si hi ha un incident. El RGPD obliga a notificar una bretxa de seguretat a l’autoritat de control en un termini màxim de 72 hores des que se’n té coneixement. El teu contracte ha de fixar en quant de temps el proveïdor t’avisa a tu, perquè aquest termini corre igual encara que el proveïdor trigui a adonar-se’n.

Senyals de que la seguretat és només una paraula a la proposta

Algunes respostes haurien de fer saltar l’alarma abans de signar: “mai hem tingut un incident” com a única garantia (ningú pot prometre això, només com hi reaccionaria); no saber dir qui, dins del seu equip, té accés a la teva base de dades de producció; o tractar la seguretat com una fase del projecte en lloc d’una pràctica contínua —pedaços, revisió de dependències, proves— durant tot el manteniment. Cap d’aquests senyals apareix sola en una mala contractació: s’acumulen, igual que el lock-in que ja vam explicar a la nostra guia sobre de qui és el codi del teu programari a mida.

Com ho treballem a Evicron

A cada projecte de programari a mida signem com a encarregats del tractament quan correspon, amb les clàusules de l’article 28 explícites i no copiades d’una plantilla genèrica: quines dades tractem, qui del nostre equip hi té accés, amb quines mesures de seguretat i què passa amb aquestes dades si el projecte acaba. Les còpies de seguretat i els entorns de proves se separen de producció des del primer sprint, no s’afegeixen quan ja hi ha un incident que ho justifiqui.

Si estàs avaluant un proveïdor de programari a mida i vols una checklist de què demanar-li per contracte en matèria de seguretat —o revisar-ne un que ja tens sobre la taula—, pots escriure’ns i ho repassem en una primera conversa sense cost.

Parlem?

Explica'ns el teu projecte, problema o oportunitat. Et responem en menys de 24 hores amb un pla d'acció concret i pressupost orientatiu.