desarrollo · 4 min de lectura
Contracte de programari a mida: quines clàusules no hi poden faltar
Abast, pagaments per fites, proves d'acceptació, SLA i sortida: el que ha de tenir el contracte d'un desenvolupament de programari a mida abans de signar.
“Què passa si el projecte es retarda, o si deixem d’estar d’acord amb el proveïdor a mig camí?” és la pregunta que decideix si un contracte de programari a mida serveix per a alguna cosa el dia que les coses no surten com estava previst. A Evicron, estudi d’IA i programari a mida de Barcelona fundat el 2019 amb més de 200 projectes entregats en 12 sectors, revisem aquest document amb cada client abans de signar, perquè la majoria dels conflictes amb un proveïdor no neixen de mala fe: neixen d’una clàusula que ningú no va escriure.
L’abast ha de constar al contracte, no només al pressupost
Una descripció genèrica del tipus “desenvolupament d’una aplicació web” no serveix com a abast contractual: no n’hi ha prou per saber, arribat el moment, si alguna cosa entra o no dins del projecte (dig.es). El contracte ha de recollir especificacions funcionals, requisits tècnics i de rendiment, les integracions externes previstes i l’entorn de desplegament, normalment com a annex. És la base de tota la resta: sense un abast escrit, no hi ha manera objectiva de decidir si un canvi que demana el client és gratuït o es cobra a part.
Els pagaments van lligats a fites, no a la data d’entrega
Cobrar al final del projecte deixa el proveïdor —i el client— sense cap palanca si alguna cosa es torça a mig camí. Un esquema habitual al sector reparteix el pagament en quatre trams: un 30 % a l’inici, un 30 % en arribar a la meitat del desenvolupament, un 30 % a l’entrega i un 10 % final després d’un període de garantia de 30 a 60 dies sense incidències (developargentina.com). No és una norma fixa —cada projecte negocia els seus propis trams—, però el principi sí que és universal: cada fita de pagament ha de tenir un criteri d’acceptació explícit, no només una data al calendari.
Què passa si es demana un canvi a mig projecte
Sense un procediment de control de canvis, l’abast es va ampliant sense que ningú ho decideixi formalment, i és la causa més habitual que un projecte s’encareixi o es retardi sense que cap de les dues parts sàpiga gaire bé per què. El procediment que funciona és senzill: el client demana el canvi per escrit, el proveïdor en valora l’impacte en termini i cost, presenta una proposta, el client l’aprova o la rebutja, i només s’executa amb aquesta aprovació per escrit. Sembla burocràcia; és, en realitat, l’única cosa que evita que una petició d’un correu informal es converteixi en una discussió sobre qui ha de pagar l’ampliació.
Proves d’acceptació: què és un error i quant triga a resoldre’s
El contracte ha de fixar un termini per a les proves d’acceptació, un procediment per notificar errors i una classificació d’incidències —crítica, greu, menor— amb un termini màxim de correcció per a cadascuna, i ha de distingir amb claredat un defecte real d’una millora que el client no havia demanat abans (dig.es). Aquesta distinció evita el conflicte més freqüent a la fase final d’un projecte: el client que considera “error” una cosa que, en realitat, és una funcionalitat nova que no era dins l’abast original.
SLA i manteniment: què passa després de l’entrega
Si el contracte inclou hosting o manteniment, convé fixar un SLA amb temps de resposta i resolució per nivell de gravetat. Una taula de referència habitual al sector —que cada contracte ha d’adaptar a la criticitat real del sistema— distingeix quatre nivells: una caiguda total exigeix resposta en una hora i resolució en quatre; una funció principal afectada, resposta en quatre hores i resolució en 24; una funció secundària, resposta en vuit hores i resolució en 72; i un error menor o cosmètic, resposta en 24 hores i resolució en cinc dies laborables (developargentina.com). Si el programari tracta dades de clients o empleats, el contracte de manteniment també es creua amb el RGPD —en quin termini ha d’avisar el proveïdor d’una bretxa, qui té accés a producció—, cosa que cobrim amb detall a la nostra guia sobre què ha de garantir el teu proveïdor en matèria de seguretat.
La clàusula de sortida: què passa si la relació s’acaba
Un contracte seriós defineix per escrit almenys quatre escenaris de fi de la relació: l’acord mutu, l’incompliment d’una de les parts, la resolució sense causa —amb un preavís habitual de 30 dies i el pagament de la feina ja feta— i, en qualsevol cas, què s’entrega en acabar: el codi, la documentació, els accessos i un període de transició per migrar sense que el servei s’interrompi (developargentina.com). Aquesta clàusula és l’altra cara d’una pregunta que ja vam tractar amb detall a la nostra guia sobre de qui és el codi del teu programari a mida: de poc serveix que el codi sigui legalment teu si el contracte no diu en quin termini i amb quin suport te’l lliuren.
Com ho fem a Evicron
Treballem amb un procés de 4 fases i sprints setmanals, amb una demo navegable ja a la segona setmana, de manera que l’abast i les fites de pagament quedin clars des del primer pressupost, no es negociïn a posteriori. El contracte recull els mateixos criteris que descrivim aquí —abast com a annex, pagaments per fita, proves d’acceptació amb terminis, SLA si hi ha manteniment i una clàusula de sortida sense lletra petita— perquè són justament els punts que, quan falten, acaben en una discussió cara.
Si estàs a punt de signar un contracte de programari a mida i vols que en repassem amb tu què hi falta —o encara estàs demanant pressupostos i no saps què preguntar—, pots escriure’ns i ho repassem en una primera conversa sense cost.